Quan vaig tocar per primera vegada amb la banda de Godella, on vaig néixer i vaig començar la meva carrera musical, vaig tenir una sensació agradable que és difícil de descriure amb paraules i que, per altra banda, tot músic que hagi format part de qualsevol tipus de banda coneix. Escoltar-me abrigat per altres sons, comprovar la magnitud del resultat, descobrir que el que un toca forma part indispensable del tot, produïx una immensa felicitat (és fascinant veure com les meres lleis físiques i matemàtiques en les quals es basa el llenguatge de la música poden provocar sentiments tan diversos). Em vaig sentir tan pletòric que aquesta experiència va marcar la meva trajectòria dintre de la música, i amb el pas del temps vaig tornar a trobar la mateixa emoció en situacions diferents, com quan vaig escoltar per primera vegada als Jazz Messengers d’Art Blakey, o quan em vaig asseure en la secció de saxos de la Big Band del Taller de Músics de Barcelona, i en moltes altres ocasions en les quals he col·laborat amb formacions i músics de tot tipus. Això sí, gairebé sempre ha coincidit amb circumstàncies en les quals havia una notable presència instrumental. L'organització d'aquesta big band, amb la seva presentació en directe en el Festival de Xàbia Jazz i l'enregistrament del present disc, suposen en certa manera la síntesi de totes aquestes emocions. Per l’altra banda constituïx, sens dubte, el projecte musical que instrumentalment m'ha aportat més satisfaccions; també preocupacions per l'envergadura de la producció i pel repte que significava, després de molts anys implicat en el món de les orquestres de jazz, obrir un capítol nou en la meva carrera com és el de la composició i orquestració. Una vegada més ha sorgit el sentiment de felicitat, amb més intensitat si cap, ja que és meravellós el premi que obté el compositor en escoltar el resultat del seu treball després de moltes hores debatent-se sobre quins sons escollir, com situar-los i a qui “donar-los” en la partitura.

En una aventura d'aquestes dimensions cal parlar del component humà, que és en definitiva el que la fa viable. Em sent molt afortunat per haver pogut comptar amb aquests grans músics, però sobretot grans persones, que han fet fàcils coses que en principi són difícils i, el millor de tot, han aconseguit que resultin divertides. Vull dir finalment que les composicions i arranjaments originals de José Luis, Jesús i Dani enriqueixen el resultat amb una varietat de matisos pròpia de personalitats musicals tan fortes i madures com les seves.